GEPEC
Ecologistes de Catalunya
versus
el POUM de Tarragona

*

El planejament urbanístic aprovat per l’anterior equip de govern
del consistori tarragoní és patèticament depredador, per la qual
cosa demanem al nou consistori que es replantegi des de zero el
POUM, tenint en compte les demandes d’un sector considerable
de la ciutadania, que vol alguna cosa més que ciment i totxo.

RESPECTE LA CORONA / ANELLA VERDA

Seguint amb la revisió de l’informe de sostenibilitat ambiental que acompanya al POUM de Tarragona,
constatem que les previsions d’expansió urbanística de Tarragona mosseguen la Corona Verda del
llevan agroforestal, deixant una ferida que esdevindrà, sens cap mena de dubte, terminal.

La opció més intel·ligent seria redactar un nou POUM que permeti créixer a la ciutat sense comprome-
tre les darreres àrees verdes ben preservades del llevant, el darrer connector ecològic entre la costa
tarragonina i l’interior de Catalunya a través de la Conca del riu Gaià, i també amb continuïtat directa
entre la Vall del Francolí i les Terres del Gaià, entre el Baix Gaià i el Baix Francolí.

No ho diem només nosaltres, com a associació ecologista compromesa amb la preservació dels valors
naturals del territori, sinó també el propi informe de sostenibilitat ambiental adverteix que deter-
minats plans parcials posen en greu risc la connectivitat biològica, la riquesa natural i el paisatge de
la Corona Verda.

Concretament les Àrees d’Afectació Significativa a la Corona Verda on l’impacte del
POUM es qualifica com a “moderat” o “sever” són les següents:

. PPU-30, Rec Major – Accés nord a Tarragona

. PPU-41, Terres Cavades

. PPU-58, Equipament sanitari assistencial a Sant Pere i Sant Pau

. PPU-50, Aqüeducte Les Ferreres - Pont del Diable

. PPU-23, Mas Sanromà

. PPU-24, Els Paranys – la Budallera

. PPU-27, Platja Llarga – Mas de l’Hereuet

. PPU-40, Cruïlla carretera de Barcelona amb carretera del Catllar.

. PPU-28, Mas Rabassa - Torre dels Escipions

. PPU-42, Ponent Mas d’en Sorder – Part de Mas de la Creu

. PPU-43, Mas d’en Sorder

. PPU-51, Mas d’en Jover

. PPU-52, Eixample del nucli de Ferran

Creiem que en els Plans Parcials Urbanístics 27, 28, 42, 43 i 52, l’impacte no només pot qualificar-se
com a “sever” sinó més aviat “crític” per la profunda transformació dels usos del sòl previstos,
i pels efectes netament negatius sobre el medi natural. Per tant, no es poden deixar els objectius
ambientals pendents de les fases posteriors del planejament urbanístic, sinó que ha de ser el
propi POUM, acompanyat dels Plans Directors i Plans Territorials d’àmbit supramunicipal,
els que defineixin sense ambigüitats les FIGURES DE PROTECCIÓ PRECISES
per aquells elements naturals del territori prioritaris pel seu interès estratègic
i ambiental. Tanmateix pot ser una molt bona ocasió per delimitar l’àmbit de protecció establint-hi
una normativa bàsica específica de conservació, preveure els corresponents Plans d’Ús i Gestió,
els equipaments necessaris, pressupostos, equip tècnic de gestió i manteniment, etc.

Cal doncs alliberar la zona de Mas d'en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas
d’en Jover-la Móra 2, la Budellera, Mas Rabassa, i els ja Plans Parcials 27 i 28 rera la Platja
Llarga, i tots aquells espais agro-forestals sobre els que actualment es planifica la seva urbanització,
tot integrar-los lògicament a la CORONA VERDA, en coherència lògica amb el conveni signat
recentment “Compte enrere 2010” entre l’Ajuntament de Tarragona i la UICN, i d’acord amb
altres entitats ambientalistes.

_ Són diverses les àrees, actualment encara veritables espais naturals d’interès, _ que es troben en el moment històric que pot significar la seva conversió en _ simples jardins constrenyits entre urbanitzacions; un cas molt significatiu _ pot esdevindre amb el Parc Eco-històric del Pont del Diable! _ En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis _ confrontats amb el medi natural, així com l’extensificació d’algunes urbanitza- _ cions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i _ depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, _ en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles també el recreixement _ pretès de la urbanització del Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb _ pendents superiors al 20%, i amb una part considerable afectada pel darrer _ incendi de la zona, fets que n’impossibiliten la seva requalificació segons la _ legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des de l’anterior equip de _ govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis de transport _ als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, _ el seu fi no justifica els medis. _ Àrea on se situaria la “Móra 2”, on tanmateix es pot apreciar la zona afectada per l’incendi forestal pretèrit.

ALTRES CONSIDERACIONS

Cal urbanitzar correctament, de forma sostenible, Terres Cavades,
modèlicament, amb habitatges sostenibles de 3-4 plantes, amb sistemes d'estalvi energètic-aigua-llum,
petites zones verdes comunitàries... Realment una zona de creixement natural, de forma compacta amb
el nucli urbà que, a mig termini, s’endevina com un continum des de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona
ciutat: biogeogràficament i urbanística doncs, créixer, lleugerament, vers la zona de Terres Cavades és,
certament, racional i lògic, malgrat tot però, aquest és també un procés que a priori ha d’obtenir la
necessària acceptació social i acord amb el veïnat actual.

En general, i en qualsevol planejament urbanístic, cal conservar les àrees de sòl fèrtil
de potència significativa, com els comellars, concentrant-ne les transformacions urbanístiques
a les parts de terreny més magre, com, sobre les pedreres del Llorito, sobre antics abocadors...

Cal conservar la part baixa del comellar de Terres Cavades com a gran Zona Verda
del pertinent Pla Parcial a planificar de nou, i amb la funció de nexe d'unió principal de la zona del
Llorito -i de la CORONA VERDA en general- amb la pròpia ciutat: una zona verda relativament lineal
a modus de corredor verd ciutat- camp de forma directe. Aquest, doncs encara constitueix un territori
amb significatius valors ambientals, amb una profunditat important de terra fèrtil, que manté una gran
potencialitat de recuperació ambiental, i que podria absorbir gran part de les necessitats socials de
contacte amb la natura i de lleure respectuós de la població de Tarragona.

Cal preservar específicament el paratge de les Coves del Llorito i el seu entorn,
un extens espai natural que acull valors significatius tant naturalístics, com paisatgístics, històrics i socials.

Cal preservar les hortes de Tamarit i redissenyar els espais lliures romanents de la muntanya
de Sant Joan reclamats pels veïns, tot fent acomplir estrictament les normatives de protecció del sòl
i del paisatge vigents, i si és el cas, elaborar-ne d'altres de noves a tal efecte; és molt preocupant en
aquest sentit les noves construccions a tocar del paratge del Castell de Tamarit.

Paisatges en extinció, xalets confrontadament al Castell de Tamarit

Cal recuperar els diversos trams abandonats de l’antiga carretera del Pont d’Armentera,
proppassat Sant Pere i Sant Pau, com a miradors paisatgístics vers el paratge de les Coves del Llorito,
les muralles de la ciutat i la mar Mediterrània...

Cal consolidar la preservació de la Conca del riu Gaià, el litoral associat i la seva mar,
el nostre segon riu, tot reclamant el seu cabal i règim ecològic, valoritzant la seva funció com a oasi
natural que ordena i fa de frontera urbanística amb la regió metropolitana de BCN, i com el principal
connector biològic de les comarques de TGN, de primer ordre, entre el litoral i l'interior del país: connecta
la Mediterrània, a través del Tarragonès-Alt Camp-Baixa Segarra-Solsonès, amb el Pirineu mateix!

Cal també articular com a Reserva Marina la frontal del municipi,
amb continuïtat als municipis veïns, ensems desenvolupar el projecte de
museïtzació aprovat al fortí de Sant Jordi.

Cal evitar l'innecessari passeig projectat a la platja Llarga
i, per contra, naturalitzar el seu paisatge tot restaurant els hàbitats naturals, tant de duna com de
reraduna i d’aiguamolls -muntanyans, savinars i jonqueres-, tot arranjant els accessos i les zones
d’aparcament precises: la Platja Llarga de Tarragona doncs, encara manté la seva idiosincràsia com
a espai natural, i cal conservar-lo coherentment tal i com es reclama, desclassificant els Plans Parcials
annexos per tal d’assegurar-ne la seva pervivència com a tal. VEURE: www.moviments.net/platjallarga

Ni formigó ni pedra ni fusta, cap passera de cap tipus de forma paral·lela a la línia de mar, o sigui, CAP PASSEIG al llarg de la costa, ja que JA ESTÀ FET: és la pròpia sorra prop de l'aigua per on ja passeja la gent, cercant, per lògica, el microclima que hi confereix la brisa marina a primera línia de mar!¡!

Cal deslliurar la zona d'aparcament prevista sobre el reducte de la rara "jonquera amb
cesquera" situs rera les dunes de la platja Llarga, entre el Iot i el Mirall d'Estiu, i, entre d’altres
zones tipificades com a inundables de Tarragona segons l’INUNCAT, hi caldrà recuperar coherentment
com a tals els aiguamolls inundables temporalment.

Cal traslladar l’aparcament previst a la Llarga a la part interior, entre el FFCC i la N340
on certament hi ha prou espai per gran nombre de vehicles (tot conservant l'arbrat prexistent per ombra,
ensems algunes illes de vegetació natural és clar), reservant però sí unes poques places en la part sud
d'ús per a minusvàlids, serveis públics d'urgències, i de possible ús minoritari durant els mesos d'hivern.

Calen suficients accessos dignes a la platja Llarga, des de les zones d'aparcament i d'arribada
a la platja, de forma sempre perpendicular a la línia de costa, amb encordats i/o passeres amb parts
elevades sobre les dunes, delimitades per evitar la dispersió de la gent sobre els ecosistemes dunars, etc.

Cal compatibiltzar la conservació de l'entorn natural del morrot de la Rabassada-Savinosa-
Cala Romana amb un ús social, ordenant i recuperant ambientalment i paisatgística tot l’espai,
preservant com a àrea de serveis alguna de lers edificacions de la part més interior, arranjant
dignament les zones d’aparcament...

Cal mantenint el cementiri fracassat vora el Llorito com a zona verda d'esbarjo,
arranjant-hi com cal d’una ÀREA FORESTAL RECREATIVA dotada abastament de serveis -taules,
papereres, fogons, fonts, sanitaris...-; un equipament principal absorbent de les necessitats socials
de lleure respectuós en contacte amb la natura.

Cal mantenir la zona esportiva del Gimnàstic com la CIUTAT ESPORTIVA DE LLEVANT,
(ensems la nova àrea esportiva a ponent), i emmarcant-se aquesta com a una àrea d'influència i
transició vers la CORONA VERDA...

I, cal derivar llavors els grans creixements, sostenibles, de la ciutat vers
el TRIANGLE TARRAGONA- REUS- VILASECA, ordenant, rehabilitant, dignificant, decididament el barris
de ponent, amb operacions clares de cirurgia urbanística, potenciant les grans zones verdes com a
referents i nexes d'unió de les diferents àrees urbanes, i tot preveient-hi mitjans de transport col·lectiu
eficient, serveis...

SOBRE LA CONTINUÏTAT DE LA CORONA VERDA A LA ZONA DE PONENT

Cal preservar també els grans espais lliures a ponent de la ciutat de Tarragona,
des de l’Horta Gran i el Rec Major fins a la Canonja, passant pel Riu Clar, el Mur Verd, Campclar-
Bonavista... com a nexe d’unió i articulació dels barris i pels seus valors socioambientals de qualitat
de vida.

Cal restaurar els ecosistemes riberals del Francolí aigües amunt del seu pas pel nucli urbà,
mitjançant la reforestació dels boscos de ribera estructurats en comunitats forestals d’albereda, salzeda,
baladrar, tamarigar, etc., la creació d’àrees de tranquil·litat per a la fauna, bassals, illes i platgetes
fluvials, posaders i talussos de nidificació, etc., paral·lelament a la disposició equipaments d'educació
ambiental integrats...

Cal recuperar com a espai semi-natural l'entorn del Riu Clar,
dotant-lo de suficient amplitud i recuperant la seva antiga llera al seu pas pels barris amb vegetació
autòctona característica d’aquest hàbitats riberals, arranjant-hi itineraris naturalístics...

Cal preservar i millorar ambientalment i socialment l’estany de la Universitat Laboral,
altrament inclòs en l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat.

Cal preservar com a tals els prats romanents entre Bonavista i la variant de la N340,
tant pel seu valor paisatgístic com per raons d’equilibri territorial ambiental i social.

SOBRE LA GESTIÓ, ÚS, MANTENIMENT I MILLORA DELS ESPAIS I LA VIALITAT

Cada vegada es va perdent més espai natural al llevant tarragoní agroforestal, en aquest cas són les obres de la nova variant de la N340.

Cal preservar i recuperar els màxims corredors biològics possibles,
restablint els passos de fauna necessaris a través de les nombroses infrastructures lineals que
fragmenten i aïllen les poblacions animals (AP7, N340, FFCC...); és especialment preocupant en
aquest sentit l’aïllament del Bosc de la Marquesa i la Platja Llarga, on caldria adaptar diversos
drenatges i construir falsos túnels o ecoductes.

Cal naturalitzar els grans jardins urbans
com la Punta del Miracle, el Camp de Mart, el Parc de la Ciutat, entre Campclar-Bonavista, etc. amb
planta autòctona de refugi-nidificació-comestible, caixes-niu, menjadores per ocells i esquirols, punts
d'aigua, rocalles que possibilitin l’establiment de caus, acotament de zones de tranquil·litat per a la
fauna, etc., tot equipant-los amb rètols interpretatius...

Cal naturalitzar coherentement els ecosistemes riberals del Francolí al pas confrontat amb
la ciutat, tot millorant-ne paisatgísticament el seu entorn, amb aportació de substracte intersticial a
les esculleres, el seu recobriment amb malles geotèxtils i sembra d’herbàcies autòctones, l’estaquillat
amb espècies helofítiques, arbustives i arborescents pròpies dels ecosistemes riberals...
Cal, lògicament, tal i com ja s’ha evidenciat, de fixar i estabilitzar els marges riberencs.

Cal recuperar paisatgísticament, ajardinant amb planta autòctona rarificada localment, els
espais lliures entre els grans nusos de comunicació i arreu de les vores i talussos de carreteres,
aplegant certament centenars d’hectàrees; el carrefour entre la variant de la N340 i les autovies que
menen al Port i al Riu Clar, vora la carretera del Pont d’Armentera...

Cal endegar urgentment els pertinents Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal amb Objectiu
Protector arreu dels boscos de Tarragona, de forma que, mitjançant aclarides selectives de pins i
altres espècies piròfites de brolla, es potenciï eficaçment la maduració dels boscos del municipi vers
alzinars, o bé màquies i rouredes, les comunitats vegetals inherents del país, i molt més estables i
resistents a pertorbacions com els incendis forestals o les plagues de processionària...

Cal endegar Plans Tècnics de Gestió de Fauna de les espècies exigües,
en especial conills i llebres, perdius i guatlles, rapinyaires, mamífers carnívors i rats-penats, amfibis
i rèptils, etc.

Cal endegar urgentment Plans de Conservació del Patrimoni Històric Agrícola i Antropològic;
barraques de pedra seca, marges, cucons i aljubs, masos...

Cal arranjar convenientment el conjunt de pintures rupestres localitzades en l’entorn del Mèdol,
equipat amb un tancat restrictiu, rètols interpretatius...

Cal recuperar basses i crear-ne de noves,
que naturalitzades poden oferir múltiples objectius: servei contra incendis, pel reg de goteig i l’abeurada
de bestiar, pels amfibis -amenaçats a escala mundial- i la fauna en general.

Cal ordenar i potenciar el lleure arreu de les zones forestals de la Corona Verda,
amb arranjament d’itineraris de BTT, treeking, footing i altres usos no motoritzats, amb programes
específics d’educació ambiental dirigits a les escoles i a la població en general, amb personal especialitzat,
restaurant els masos –molts protegits ja en l’actualitat- com a equipaments d’ús públic divers...
I, d’aquesta manera, descongestionar altres zones més sensibles ecològicament de les Terres del Gaià.

Cal sistematitzar la vigilància dels espais lliures, tant els jardins com els espais naturals,
amb Consergeria de Camp, personal amb perfil adequat per a desenvolupar ensems les funcions de
vigilants i educadors ambientals, i de realitzar tanmateix el precís seguiment naturalístic dels nostres
espais naturals.

Cal adquirir com a patrimoni públic del Bosc de la Marquesa i el Mas Grimau,
amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l’Ajuntament, ensems de fundacions...

Cal impulsar l’endegament del TRAMCAMP
i/o la promoció clara d’altres sistemes col·lectius alternatius de transport, com la creació d’una moderna
xarxa de carrils-bici... Establiment tanmateix d’un servei de transport públic mancomunat per a tots
pobles del Baix Gaià i rodalies, estudiant-se les possibilitats d’un mitjà tipus TRAMCAMP, autobús ecològic...

Cal promocionar la recuperació de l’antic FFCC de Roda-Reus com a VIA VERDA,
esdevenint una nova eina d’unió i promoció per tal de vitalitzar socialment i turística la zona del Baix
Gaià-Baix Francolí, conferint-li una marca significativa de qualitat de vida i mediambiental.

Cal restringir les activitats extractives arreu del terme municipal,
i/o prohibir-ne obrir de noves; pel cas, Reus i altres municipis ja ho contemplen.

Cal encara connectar de TOTA la xarxa aigües residuals vers les pertinents depuradores,
i creació si cal, de noves per tal de possibilitar el seu sanejament en origen i la seva reutilització.
És realment patètic comprovar com en ple s.XXI, a Europa, la Riera de la Boella, pel cas, resta com
una simple claveguera a l’aire lliure que, travessant impunement la N340 i el Complex Educatiu de la
Universitat Laboral, desemboca a la mar Mediterrània; paradoxalment, increïblement, la platja de la
Pineda de Vila-seca recull guardons i mèrits, i...

GEPEC-EdC insisteix en la necessitat
d’incorporar al nou POUM les esmentades directrius,
no només a nivell d’informe de sostenibilitat ambiental,
sinó com a part integrant
de la Memòria del nou POUM i dels seus Annexes,
i, com també, lògicament a priori,
al corresponent Pla Territorial del Camp de Tarragona i
el seu Pla Director Urbanístic,
el Pla de Connexions Biològiques i l'Agenda 21.

CORONA VERDA del llevant tarragoní agroforestal amb els seus corredors biològics

Àmbit del anhelat “Parc Natural de les Terres del Gaià” vers el qual ja s’ha iniciat una campanya ciutadana.

Descàrrega (pdf 824k) CARTOGRAFIA DE LA PROPOSTA <PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAIÀ>